L’acupuntura és una de les més reconegudes Teràpies Naturals que existeixen. Mitjançant la inserció d’agulles en determinats punts de l’organisme, l’acupuntura ajuda en la recuperació de problemes de salud de tot tipus, bé siguin d’origen traumátic, orgànic, energètic, emocional, etc… L’acupuntura idenifica el cos humà com un tot complert en que totes les esfères de l’èsser convergeixen, fet que facil·lita el tractament de dolències difícils d’atacar o fins i tot de detectar per la majoria de disciplines medicinals.
El sistema KOSA
El centre Karuna Do, és la llar al nostre país del sistema KOSA. L’origen del modern sistema d’acupuntura K.O.S.A es remunta uns 400 anys enrere. La data exacta és desconeguda. El nostre sistema es fonamenta en els estudis realitzats per l’asceta conegut amb el pseudònim Saahm, del qual es diu que va passar tretze anys reclòs en una cova amb la finalitat de desenvolupar quatre fórmules acupunturals basades en les teories del Yin-Yang i dels Cinc Elements, amb les quals va poder tractar els seus pacients reparant les funcions internes dels òrgans, atacant d’aquesta manera l’arrel de les malalties i aconseguint ajudar a milers de persones que no havien pogut ser tractades amb anterioritat. Finalitzat aquest procés, Saahm va posar en pràctica les seves troballes amb gran èxit, guanyant gran fama i reconeixement en els temps de la Dinastia Coreana Chosun. Desafortunadament, en morir, l’asceta Saahm va ser enterrat amb tots els seus llibres i escrits, perdent-se així la puresa del seu coneixement, si bé una fracció d’aquest perdurar causa de l’existència d’altres grans acupuntors coreans que van aconseguir entendre part dels seus tractaments. No va ser fins la dècada de 1950 quan l’acupuntor coreà Lee Jae Won va aconseguir localitzar la tomba de l’asceta Saahm, va desenterrar els seus escrits i arrel d’aquests va crear l’única escola en què es desenvolupa i s’ensenya encara avui en dia el sistema complet de l’asceta Saahm. El mestre Lee va rebre el pseudònim SohGok. Aquesta escola ha estat continuada pel seu alumne més destacat, Kim Hyung gwan, el qual ha rebut el pseudònim SaahOk, i el qual per distingir aquesta escola de la resta de les que imparteixen Mètodes d’acupuntura basats en parts incompletes d’aquest sistema, ha afegit la paraula “ortodoxa” a la seva descripció, motiu pel qual, avui dia coneixem l’antic sistema de l’asceta Saahm amb la moderna denominació Acupuntura Coreana Ortodoxa de Saahm, o el seu acrònim K.O.S.A.
Els orígens de l’Acupuntura a Àsia no estan del tot aclarits. En tot cas, l’Acupuntura s’ha desenvolupat en un període superior a 3.000 anys. Les agulles més antigues que s’han recuperat, son fetes de pedra i espina de peix i foren trobades a Corea a l’Agost del 1923. És sabut que aquestes agulles Eren exportades a Xina degut a que la seva qualitat era superior. A l’any 672, la Dinastia Shilla de Corea va exportar 400 agulles a Xina (Dinastia Tang). A l’any 692, la Dinastia Shilla de Corea va fundar un col·legi mèdic i dos dels seus metges promovien doctors titulats després de rebre un ensenyament mèdic: El Clàssic de les preguntes Senzilles, El Clàssic d’Acupuntura, El Clàssic del Pols, el Clàssic de les Dificultats i El Clàssic de la Llum. Escrits de l’antic professor Wooyul Jung extrets de la seva contribució a les Notícies de Medicina Oriental de Minjok: En algun moment entre els anys 918 i 1392 segons el calendari de la Dinastia Coreana, un metge d’aquest país va viatjar a Xina i allà va practicar acupuntura. Va dividir un cabell de la llargària d’una polzada (2,54 CM) en deu peces, després va inserir una agulla a l’interior d’una d’elles i va mostrar als assistents que el cabell era buit per dintre. Extret de la pàgina web d’Acupuncture Alliance News: Al 1903, Corea va donar a Xina (Dinastia Song) el llibre, Acupuntura Coreana i Moxibustió. A la Xina, passat un temps, va aparèixer El Clàssic de Medicina Interna del gran Emperador groc, el qual constava de dues parts, Preguntes Senzilles, que presenta discussions formulades a parir de preguntes teòriques generals, i L’Eix Espiritual, que es centra més de prop en l’acupuntura i està basat en el llibre Acupuntura Coreana i Moxibustió.
Extret de la pàgina web Chosun Daily News :
Al 1285, un metge Coreà, Kyungsung Sul, de la Dinastia Coreana va ser invitat a anar a la Xina (Dinastia Yuan) i va ser honrat per l’emperador perquè va aconseguir tractar malalties inveterades que patien tant l’emperador com els seus fills. Tots aquests terapeutes de l’antiguitat pensaven que l’acupuntura funcionava a través de corrents energètiques de consistència etèria. Ningú havia demostrat que els canals i punts d’acupuntura realment existissin fins que Kim Bonghan, (1916 – 1966, Corea del Nord) va presentar la seva tesi El Canal Bonghan i l’Ou de Vida l’any 1961, en la qual explica la seva descoberta. Els canals d’acupuntura son una estructura física similar a un cable de fibra òptica però d’un diàmetre molt petit. A través d’ells hi circul·la un líquid que ell va anomenar “Fluid Primigeni”.
El que segueix és un resum de les seves investigacions i d’altres que han redescobert les teories del Dr. Kim.
Resums de l’article de David Milbradt, L.Ac. aparegut a la seva pàgina web:
Al Novembre del 2007, un grup d’investigadors Coreans dirigits per Kwang Sub Soh (Doctor en Medicina) ha redescobert estructures anatòmiques filiformes microscòpiques que Corresponen a la disposició dels actuals canals d’acupuntura. Els canals d’acupuntura ja no son línies imaginàries sinó estructures anatòmiques específiques que, fins ara, no han estat reconegudes per les teories anatòmiques existents. Aquests canals han estat trobats dins dels vasos sanguinis i limfàtics i formen xarxes que es superposen als òrgans interns. Els descobriments de Kim Bonghan, s’han confirmat a través d’una sèrie d’estudis en rates, conills i porcs. Fotografies estèreomicroscòpiques i imatges microscòpiques de la transmissió d’electrons publicades en informes d’investigacions mostren unions d’estructures tubulars amb un diàmetre de 30 a 100 µm (els glòbuls vermells tenen un diàmetre de 6 a 8 µm).
Aparentment, aquestes estructures han restat ocultes fins ara perquè son pràcticament transparents i tan fines que resulten escassament visibles amb un microscopi quirúrgic de baixa magnitud. També resulten molt fàcils de confondre amb fibrina, que es coagula i enfosqueix aquestes estructures quan hi ha sagnat en teixits dissecats. Ara que han estat redescobertes, els investigadors estan tractant d’establir la seva composició i funció.
Les estructures tubulars que formen els Canals Bonghan contenen un líquid format per una gran quantitat d’àcid hial·lurònic, una substància que esmorteeix i lubrica les articulacions, els ulls, la pell i fins i tot les vàlvules cardíaques. També s’ha pogut apreciar en fotografies petits grànuls d’ADN o microcèl·lules d’aproximadament 1 a 2 µm de diàmetre que contenen material cromossòmic altament reactiu a tinció de cèl·lules mare. Quan aquestes cèl·lules son diferenciades i induïdes a separar-se, creixen fins a transformar-se en cèl·lules de les tres capes germinals. Aquestes cèl·lules poden ser la font de cèl·lules mare adultes pluripotents del nostre organisme, amb potencial per transformar-se en qualsevol altra tipus de cèl·lula.
El pas de la incipient estructura filiforme a través de les vàlvules linfàtiques fa que els Canals Bonghan hagin estat descrits com Cables de Fibra Òptica a l’interior de l’organisme. Aquests canals poden ser capaços de transportar una enorme quantitat d’informació, més enllà de les limitades i unidireccionals senyals trameses pel sistema nerviós o la difosa informació transportada per les hormones dins del torrent sanguini. Un article del 2004 explica com els biofotons produïts pels teixits animals poden ser emesos per cèl·lules d’ADN per generar una llum coherent (com un làser) capaç de transportar una enorme quantitat d’informació a través dels Canals Bonghan. La idea que els canals d’acupuntura transmetin llum ha estat ratificada en investigacions russes publicades l’any 1991. Van descobrir que la capacitat de transmetre llum del cos humà es limita als recorregut d’aquests canals i l’entrada i sortida dels mateixos només és possible als punts d’acupuntura.
Aquests descobriments varen ser ratificats l’any 1992 al Diari de Medicina Tradicional Xinesa i l’any 2005 en un estudi aparegut al Diari de Medicines Alternatives i Complementàries, en el qual la Moxibustió i la Termografia d’Infrarojos van ser utilitzades com les tècniques traçadores per determinar el camí que segueixen els Canals Bonghan. Kim Bonghan creia que el sistema de transmissió d’informació a través dels canals era el responsable de la formació de l’embrió i el control del creixement en totes les zones de l’organisme. Per aquest motiu va dur a terme una sèrie d’investigacions sobre el desenvolupament embrionari del sistema de canals en diversos animals. Va descobrir que un embrió de pollastre comença a desenvolupar els Canals Bonghan a les 15 hores de la seva concepció.
Sembla que la comunicació a través dels Canals Bonghan dirigeix el desenvolupament de tots els òrgans interns i provoca el retorn d’informació crítica que crea els llaços que generen la simetria bilateral de l’organisme. L’embriologia té una idea clara només de les primeres fases de la fertilització i el desenvolupament. L’ou sense fertilitzar té un sostre i un fons, però no existeix distinció entre davant i darrere ni entre esquerra i dreta. Un acupuntor diria que la orientació dels Canals de la Concepció i de la Governació no ha estat del tot establerta. Sense aquest eix orientatiu primigeni, l’embrió no es pot desenvolupar. Un estímul ha d’arribar del món exterior i això és el que succeeix amb l’entrada de l’esperma dins de l’ou. A partir d’aquest moment, es defineix una pauta, un canal des del punt d’entrada de l’esperma fins al sostre i el fons de la cèl·lula. La primera vegada que l’Ou de Vida fertilitzat es divideix en dues noves cèl·lules, ho fa a través d’aquest canal acabat de formar. Aquestes investigacions segueixen el seu curs i estan abocant nova llum sobre els mecanismes d’acció de l’acupuntura.
L’ús de punts d’acupuntura pot realitzarse mitjançant difrents tècniques. La més habitual és la inserció d’agulles, però altres eines poden ser utilitzades per obtenir resultats diferents. En alguns casos resulten de molta utilitat. Karuna Do complementa les seves sessions d’acupuntura quan resulta necessari fent servir algunes tècniques complementàries.
Moxibustió
L’aplicació de moxa, una substància feta de la planta Artemisa absinthium (Artemisa), la qual pot ser combustionada per tal d’absorbir les seves propietats a través de la pell. L’acció de la Moxa tonifica i escalfa l’àrea on s’aplica, la qual pot incloure punts d’acupuntura o bé simplement zones dolorides, estancades o lesionades. També permet reduir inflamacions de forma efectiva i permanent. Ja que l’aplicació de la moxa en superficie permet que la calor que genera la inflamació sigui extreta del cos. Finalment, estudis moderns han comprovat com l’aplicació de moxa en una zona concreta facilita que la sang que circula en aquesta zona rebi molt més oxigen, constituint així un factor de creixement. D’aquesta manera, la moxibustió permet tractar tot tipus de dolor i patologíes.
Lús més apreciat de la moxibustió en la tradició Taoista s’enmarca en l’anomenada Gran Medicina, es a dir, la medicina que s’utilitza per tractar malalties futures i allargar la vida.
Un dels usos més coneguts de la moxa avui dia és el relitzat en embarassos en que el nadó es prepara per neixer de nalgues. Utilitzant moxa en punts d’acupuntura concrets s’aconsegueix que es recol·loqui i neixi de front. Aquest és un ús que ha estat referit per algunes llevadores que no disposaven de la formació adecuada i que fins i tot han proposat a les futures mares que s’autoapliquessin la moxa. Karuna Do vol advertir que l’ús de moxa, així com el de qualsevol material d’acupuntura ha de ser realitzat per un acupuntor qualificat.
La moxa pot aplicarse de diferents formes en dependència del que es requereixi d’ella:
Moxibustió Directa: Aplicació de petits fragments de moxa (del tamany d’un gra d’arrós) encesos directament sobre l’organisme. Permet tractar punts d’acupuntura exercint un efecte més potent que el de l’agulla sobre aquest punt. També es pot aplicar en àrees inflamades o doloroses. Produeix una petita cremada com a efecte secundari. Si existeix risc de sèpsis a l’àrea tractada, la moxa pot colocarse sobre una base de sal.
Moxibustió directa amb base: Una peça més gran de moxa s’aplica sobre una àrea concreta col·locant-la sobre una base feta tradicionalment d’all o de ginjebre, segons les propietats que es requereixi aplicar. Aquest sistema és molt efectiu en el tractament d’abscessos, verrugues, dipòsits de greix i problemes cutanis o subcutanis.
Agulla Calenta: Utilització de fragments més grans de moxa aplicada junt amb una agulla d’acupuntura. La pell circundant al punt d’inserció de l’agulla absorbeix una important quantitat de moxa. L’efecte de l’artemisina arriba també a zones semi-profundes de l’organisme a través de l’agulla. Útil per tractar inflamacions internes, agluinacions de teixits i problemes infecciosos de caràcter parasitari com la cistitis.
Ito Thermie: Ús de moxa de forma indirecta però molt propera. Es realitza utilitzant un aplicació cil·líndric al qual s’inclou un cartuitx especial de moxa. Un cop encés el cartuitx, el cilindre s’aplica sobre la pell realitzant un massatge concret. Aquesta és una técnica suau que redueix alguns dolors, rebaixa inflamacions i aporta una sensació de benestar i relaxació molt agradable.
Moxibustió Indirecta: Tècnica molt suau d’alpicació de calor fent us de moxa en forma de cigar enrotllat amb un paper o bé carbonitzat en forma de cigar. Redueix alguns dolor i ajuda a restaurar el fluxe de sang i qi amb una menor eficàcia que el els casos anteriors. El seu ús es limita a proporcionar benestar i relaxació. Karuna Do utilitza aquesta tècnica en poques ocasions ja que la seva capacitat és menor.
Davant l’aparició d’alguns productes etiquetats com a moxa que han resultat contenir diversos tipus d’herves diferents a l’artemisa que no presenten cap benefici per la salud, Karuna Do vol fer palés que només utilitza moxa de fabricació coreana composta d’artemisa al 100%.
